0

La línea invisible

Amb La línea invisible, Movistar+ i Mariano Barroso s’atreveixen a portar a pantalla un tema controvertit com és el naixement d’ETA a partir de la seva primera víctima mortal. Conscients de la possible polèmica, la història s’allunya de qualsevol posicionament polític o moral per explicar des d’un punt de vista humà una història plena de grisos.

L’any 1968, ETA provoca la primera mort de la mà del seu líder ideològic Txabi Etxebarrieta que, hores més tard, també va ser abatut per la Guàrdia Civil. Aquestes primeres morts va ser el desencadenant d’un violent període de la història del País Basc i l’estat espanyol que acabaria amb la dissolució de la banda armada l’any 2018. La línea invisible ens explica els inicis de l’organització i el camí que segueix la formació per arribar fins a aquest punt de no retorn, des de l’arribada al lideratge d’Etxebarrieta fins a la revenja per la seva mort.

La línea invisible és una sèrie incòmode de mirar per diversos motius. Els fets s’expliquen des del punt de vista humà dels protagonistes i això provoca que empatitzis amb personatges amb els quals et pots sentir incòmode d’empatitzar o t’enfrontis a situacions i decisions que puguis justificar malgrat conèixer a on acaben desembocant. És una sèrie on el blanc es barreja amb el negre i on la línia que separa habitualment els bons dels dolents queda totalment desdibuixada. Només al final de tot, la sèrie es veu en l’obligació de fer el pas cap a l’opinió, en el que sembla un intent per desvincular-se totalment de qualsevol posicionament a favor d’ETA. Un pas del tot innecessari donat que en cap moment aquesta és la intenció dels creadors malgrat que molts ho hagin volgut veure així i que desentona una mica amb el to general de la sèrie i que es produeix a través d’una simple frase final del personatge d’Anna Castillo.

La bona mà de Mariano Barroso que ja vam poder veure a El día de mañana, es repeteix aquí amb una excel·lent direcció que, igual que a la sèrie anterior, es veu reforçada per unes excel·lents interpretacions. Aquesta vegada són Àlex Monner i Antonio de la Torre qui es posen al capdavant del projecte i ens ofereixen uns personatges extraordinaris. Els dos actors s’endinsen en papers complicats i atrapen a l’espectador amb les seves brillants interpretacions. Al costat d’ells dos trobem altres cares conegudes del cinema i la televisió com Anna Castillo, Joan Amargós, Patrick Criado o Enric Auquer que torna a mostrar el seu talent interpretatiu en un complicat paper.

Si la part interpretativa compleix amb nota, la part de producció no es queda enrere. L’ambientació de la sèrie és excel·lent i ens endinsa totalment a finals dels anys seixanta amb un gran treball de documentació, vestuari i attrezzo.

Sis capítols de 45 minuts de duració que podeu veure a Movistar i que són altament recomanables no només per la seva excel·lent qualitat si no també per entendre un punt d’inflexió en la història de l’estat espanyol.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *