0

La perfección

Cada vegada tinc més clar que el millor és arribar el més verge possible a qualsevol proposta audiovisual. La perfección és un clar exemple de pel·lícula que com menys coneguis de la trama més t’agradarà. M’hi vaig acostar a partir dels comentaris llegits a la xarxa i em vaig trobar davant una pel·lícula que hauria pogut ser un telefilm avorrit de diumenge però que es converteix en una proposta sorprenent i pertorbadora. Per no arruïnar la possible experiència si decidiu veure-la, aquesta és una crítica sense espòilers.

La Charlotte (Allison Williams) era una jove promesa del violoncel que va abandonar-ho tot per cuidar la seva mare, la Lizzie (Logan Browning) va ser l’estudiant que va ocupar el seu lloc. Anys més tard les dues coincideixen en un concurs per trobar una nova estrella d’aquest instrument i, immediatament, se senten atretes l’una per l’altra.

El primer que cal tenir clar amb La perfección és que ens hem d’empassar la història que vol explicar-nos. Si fem aquest pas i ens deixem portar pel seu joc es pot gaudir amb més o menys intensitat però sense aquest primer pas la pel·lícula queda en un relat inversemblant i grotesc. La perfección juga a enganyar i despistar l’espectador fent girs argumentals que van complicant la trama i canviant el gènere de la pel·lícula. El guió de Richard Shepard passa del thriller bàsic de telenovel·la, al terror amb tocs de ciència-ficció amb una naturalitat espectacular, per acabar en un pertorbador thriller amb tocs de slasher. Tot molt ben combinat amb uns salts temporals que permeten reconduir la història cap on la vol portar el seu director i guionista. Un joc del qual només em vaig sentir expulsat en l’últim minut de pel·lícula on el director es deixa portar per l’estètica i força en excés el relat. Entenc la potència visual de l’escena però no comparteixo la decisió de mostrar-la.

Davant la càmera trobem Allison Williams coneguda pel seu paper a Girls i per Déjame salir i Logan Browning, actriu amb molta televisió a l’esquena però poc coneguda pel públic general. Entre les dues aconsegueixen una química que funciona a la perfecció i fa que la pel·lícula tiri endevant sense problemes. La resta de personatges són purs acompanyants de la història, el pes recau totalment sobre elles dos i la seva relació. Una responsabilitat que les dues agafen sense por i superen amb nota.

La perfección és un entretingut, sorprenent i pertorbador thriller que trenca esquemes i busca jugar amb l’espectador. Ja és cosa de cadascú decidir si participar o no en aquest joc. Jo vaig fer-ho i m’ho vaig passar molt bé.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *