Los Bridgerton

Cada cert temps apareix una sèrie que esclata com l’escuma i es posa en boca de tothom. Aquesta explosió de popularitat no sempre va lligada a un mínim de qualitat, més aviat prové del boca-orella i la necessitat de no quedar-se enrere respecte a l’actualitat televisiva que es comenta en aquell moment. L’últim exponent d’aquest fenomen és Los Bridgerton, una sèrie que hauria de formar part del sac de propostes ordinàries per passar l’estona, però que s’ha convertit en un dels grans èxits de Netflix.

La sèrie adapta la saga de novel·les de Julia Quinn i, més concretament, aquesta primera temporada, adapta el llibre ‘The Duke & I’ on es desenvolupa la història d’amor entre el Duc de Hastings (Regé-Jean Page) i Daphne Bridgerton (Phoebe Dynevor). A partir d’aquí, cada novel·la segueix a un dels set germans de la família Bridgerton pel que podem preveure que tindrem sèrie per estona.

Los Bridgerton destaca, per sobre de tot, per la seva senzillesa i agilitat. La sèrie té molt clar que no busca ser un gran drama d’època com The Crown o Downtown Abbey i se centra en el que millor sap fer: entretenir. L’ambientació a l’època de regència a Anglaterra li dóna una personalitat pròpia, però no és difícil imaginar Los Bridgerton en un període més actual. De fet, la comparació amb Gossip Girl, sense ser del tot encertada, tampoc va massa desencaminada.

Com he dit, Los Bridgerton va al gra i no s’entreté allargant trames de forma innecessària ni despistant a l’espectador amb personatges secundaris que no aportin res. Aquest és un dels grans punts a favor de la sèrie, però també un dels seus inconvenients. No omplir minuts amb subtrames fa que no t’avorreixis ni perdis l’atenció, però també et deixa amb les ganes de descobrir més sobre personatges tant o més interessants que els protagonistes. El millor és pensar que si la sèrie segueix les passes dels llibres, a la llarga acabarem coneixent la història de tots.

La química entre els dos protagonistes funciona, però és ell (Regé-Jean Page) si acapara la pantalla quan apareix. La seva presència s’acaba menjant la de la seva acompanyant, tot i que aquesta aconsegueix brillar en els moments necessaris. De tota la resta de repartiment, m’agradaria destacar a Claudia Jesse, que converteix al personatge d’Eloise Bridgerton, en un dels més interessants de la sèrie.

Los Bridgerton és d’aquelles sèries de consum ràpid i digestió fàcil que haurem oblidat d’aquí un parell de setmanes, però que ens deixen un regust agradable i no es fan pesades en cap moment.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda