0

Love & Anarchy

Love & Anarchy és la segona producció sueca que aterra a Netflix després de Quicksand i es tracta d’una comèdia romàntica que ni m’ha fet riure ni m’ha fet despertar cap emoció.

La història se centra en la Sofie (Ida Engvoll), una ambiciosa dona casada i mare de dos fills que accepta un nou treball en una editorial literària. Allà coneixerà en Max (Björn Mosten), un jove pel qual començarà a sentir una potent atracció.

A primer cop d’ull, l’argument s’acosta més al d’una telenovel·la de dissabte tarda a Antena3 que no pas al d’un producte original, i el cert és que si mirem fredament la sèrie no deixa de ser això però prenent molt males decisions.

Amb Love & Anarchy he tingut diversos problemes que m’han fet no connectar amb la sèrie. Com he dit l’argument és senzill, una dona de mitjana edat que sent atracció per un jove i amb qui comença un joc de flirteig. Fins aquí tot correcte i, en certa manera, tractat d’una manera prou original per semblar interessant. El problema comença quan la sèrie s’adona que no té prou contingut per aguantar tota una temporada i que aquest joc de seducció només funciona els primers capítols. Per omplir minuts, comença a desenvolupar una sèrie de trames que deixa a mig fer o resol precipitadament. Unes trames secundàries centrades en l’editorial de la Sofie i els seus treballadors que acaben sent molt més interessants que les de la protagonista.

També és molt difícil sentir-se identificat amb el personatge de la Sofie. Costa molt creure’s la facilitat amb què és capaç d’oblidar el seu treball o les seves responsabilitats i encara és més difícil creure’s la seva obsessió amb en Max o algunes de les reaccions que té enfront els problemes. Tot i això la creadora de la sèrie busca la manera de redimir el seu comportament fent un gir totalment injustificat en el paper del marit. No hi ha una evolució ni tampoc mesura, de cop i volta la seva actitud canvia de forma radical en el que sembla un intent per justificar d’alguna manera les accions de la protagonista. Convertint la parella en el culpable del comportament de la protagonista. Una justificació que sembla buscar més l’acceptació del comportament d’ella que no la coherència amb la història.

La sensació general que em deixa la sèrie és d’haver perdut el temps i de desaprofitar històries interessants. Un argument que pot donar per una pel·lícula curta i que semblava prou interessant, però que no aguanta tota una temporada si no es desenvolupa bé, i Love & Anarchy no ho fa. No la definiria com a dolenta, les actuacions són correctes i alguns personatges prou interessants però si com a intranscendent. Una sèrie que busca ser trencadora però acaba perduda.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *