0

Stranger Things 3

Molt sovint hem escoltat la frase “a vegades menys, és més” sense donar-li la importància que es mereix. Crec que aquesta màxima és vital per l’èxit de la tercera temporada de Stranger Things després de l’erràtica temporada anterior. L’any 2016, l’èxit de Stranger Things va provocar unes elevades expectatives de cara a la següent temporada i una gran pressió als seus creadors. Semblava que tot havia de ser més gran i més espectacular per no decebre els espectadors i el que s’esperava de la sèrie. El resultat va ser una temporada amb molts alts i baixos i una història un punt massa enrevessada i precipitada. Semblava que Stranger Things podia quedar en una flor d’una temporada però l’equip creatiu ha après de l’error i aprofita aquesta nova etapa per tornar als orígens amb una història més senzilla i més bàsica però que recupera l’esperit del cinema d’aventures juvenils dels 80 en què es fonamenta la sèrie.

Dolents molt dolents, un grup d’adolescents embolicats en una aventura i dosis d’humor barrejades amb un punt de terror tornen a formar part de la fórmula de Stranger Things aquesta temporada. Una fórmula senzilla i previsibles però que funciona bé en part per tota la producció que hi ha al darrere, en gran part per la química entre els protagonistes però, sobretot, per l’homenatge constant que la sèrie fa a una època que avui en dia està més de moda que mai.

Els vuitanta han tornat i no sembla que vulguin marxar. Si la primera temporada de Stranger Things explotava aquest sentiment, aquesta tercera ho basa tot a recalcar-ho. Des de l’argument principal basat en una barreja de ‘La invasión de los ultracuerpos’ i ‘La cosa’, passant per les continuades referències a pel·lícules com ‘Terminator’, ‘Regreso al futuro’ o ‘Alien, el octavo pasajero’, fins a arribar al brillant moment ‘La historia interminable’. Uns homenatges que la sèrie explota però que els fa amb gràcia. De fet són molts més els homenatges subtils que els clarament identificables i això també suma encant a la temporada i fa que l’explotació de la nostàlgia vagi més enllà d’un intent superficial d’atraure l’espectador.

El pas dels anys ha obligat a la sèrie a créixer al ritme dels seus protagonistes. Si la primera temporada eren nens petits amb les úniques preocupacions propies de l’edat, aquí ens trobem davant d’un grup d’adolescent que també hauran de fer front a les experiències relacionades amb l’edat. Stranger Things torna a recuperar els valors de l’amistat però hi afegeix el descobriment de l’amor i les experiències i repercussions que això comporta. Els anys també han millorat la confiança dels actors i això es transmet en pantalla amb una gran química entre ells. També les noves incorporacions d’aquesta temporada aconsegueixen entrar amb bon peu en el cercle d’amics.

Aquesta nova temporada de Stranger Things recupera l’esperit de la primera i ens torna a portar a viure una aventura entretinguda, divertida i emocionant.  Podria ser perfectament un punt final però ja s’ha confirmat una nova temporada. Esperem que no sigui un error i malmeti la bona feina feta aquesta vegada.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *