2

The Mandalorian

Quan Disney va adquirir els drets de Star Wars tots vam tenir clar que la companyia intentaria esprémer al màxim les possibilitats que ofereix l’univers creat per George Lucas. Un cop estrenada la nova trilogia, amb diferents sèries de còmics editats i amb les sèries d’animació en funcionament, la següent gran prova de foc eren les sèries en imatge real. L’aposta inicial va ser força curiosa, lluny d’agafar un personatge icònic i mostrar-nos part de la seva història, Disney es va decantar per The Mandalorian, una sèrie basada en un personatge original que forma part d’una associació bastant desconeguda pel públic general. El resultat? Una de les millors propostes de l’univers Star Wars dels últims anys.

The Mandalorian se situa cinc anys després d’El retorn del Jedi, en una època on l’Imperi ha caigut però en queden petits reductes escampats per la Galàxia i on la Nova República s’està implementant però encara no té prou força o influència en molts dels sistemes habitats. L’època perfecte per ambientar una sèrie que veu directament dels westerns clàssics i que necessita un univers on preval la llei del més fort per explicar-se.

Qualsevol por que poguéssim tenir sobre el nivell o la qualitat de la sèrie s’esvaeix després del primer capítol. Disney aposta fort per The Mandalorian i ens ofereix una gran producció amb molta cura pels detalls i, sobretot, amb molt respecte per la saga original.

Tot i només tenir vuit capítols la sèrie es pot dividir en tres grans blocs, dos d’ells brillants i l’altre més que correcte. El bloc inicial és on se’ns presenta el personatge i la trama central de la temporada, un bloc més fluix amb capítols conclusius però que ens serveixen per conèixer una mica més el personatge, el seu caràcter i l’univers on viu i un tercer bloc que és el desenllaç de la sèrie i es divideix en els dos últims capítols i que són espectaculars. Realment cal destacar el treball com a showrunner de Jon Favreau que marca molt el camí de la sèrie i no l’omple de palla per allargar els capítols.

Si darrere de The Mandalorian hi trobem Jon Favreau, davant però amagat amb una màscara hi tenim a Pedro Pascal. L’actor conegut per Joc de Trons es posa el casc de mandalorià i s’ha de valer de l’expressió corporal i la veu per transmetre. Val a dir que se’n surt molt bé. Al seu costat trobem un petit, però molt ben creat, grup de personatges. Nick Nolte posa la veu a Kuiil, un antic esclau de l’Imperi que viu retirat i només desitja viure en pau, Gina Carano es converteix en la companya de batalla del mandalorià interpretant a Cara Dune, antiga lluitadora per la república, el mític Carl Weathers posa el rostre al cap del Gremi de Caça-recompenses i Giancarlo Exposito que es menja la pantalla quan apareix com a Moff Gideon, un dels últims grans líders de l’Imperi. Tot i aquest tenir aquest bon grup d’actors qui s’ha emportat tota l’atenció del públic és The Child, conegut popularment per Baby Yoda, que ha sigut una de les grans sorpreses de la sèrie.

Si The Mandalorian marca el camí que tindrà l’univers Star Wars a televisió podem estar molt tranquils i amb molta il·lusió per tot el que vindrà.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

2 Comments

  1. Cal dir que aproximadament la meitat del temps que el Mandalorià està en pantalla no és Pedro Pascal qui hi ha sota la màscara si no Brendan Wayne. Pascal posa la veu. Per cert, Brendan és el net del mític John Wayne.

    • Ondia, això ho desconeixia. De fet vaig estar apunt d’incloure un comentari en broma sobre la feina que s’hauria pogut estalviar Pascal buscant-se un doble que anès a treballar per ell 😉

Respon a Ramon Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *