0

The vast of the night

Durant una nit dels anys cinquanta, l’operadora de la centraleta telefònica de Cayuga, Nou Méxic, descobreix un estrany senyal sonora que interfereix en les trucades. Ella (Sierra McCormick) i el locutor de la ràdio local (Jake Horowitz) comencen a investigar la procedència d’aquesta misteriosa senyal.

Andrew Patterson debuta en la direcció amb una petita pel·lícula de ciència-ficció que es recolza en dues grans interpretacions, una història que transmet molt més del que explica i un estil personal que l’allunya de l’homogeneïtat que acostuma a imperar en els debuts cinematogràfics.

Plantejada com si es tractés d’un episodi de La dimensió desconeguda, The vast of the night té una estructura lineal que es va veient interrompuda per canvis de format simulant la retransmissió televisiva de la projecció. Una decisió totalment innecessària i que pot arribar a molestar lleugerament però que ja marca la forta personalitat del director que fuig dels convencionalismes. El mateix passa amb el seu estil narratiu, basat en llargs plans fixos, tràvelings espectaculars i profunds monòlegs per part dels protagonistes.

The vast of the night juga amb les sensacions de l’espectador, aconseguint que aquest vegi allò que realment no és allà. Molt semblant al que va aconseguir Steven Spielberg fa més de quaranta anys amb Tiburón o, més recentment James Wan amb la terrorífica escena de l’habitació a The Conjuring. El guió, el ritme i la interpretació dels protagonistes aconsegueixen traspassar la pantalla i contagiar els seus nervis a l’espectador, mantenint-lo atrapat dins la història des del principi fins al final. Només en el desenllaç, Patterson sucumbeix a les expectatives i ens mostra més del necessari però sense trair l’essència de la pel·lícula.

Ens trobem davant d’una d’aquelles pel·lícules que, molt possiblement, el temps acabi convertint en un film de culte amb tot el que això comporta. Segurament The vast of the night serà considerada per molts com una gran proposta de ciència-ficció però també com un avorriment pedant per molts altres. Jo m’he posicionat al costat dels primers però no descarto ni critico que molts es situïn a l’altre bàndol.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *