0

Timetrap

Una bona idea no sempre acaba desembocant en una bona pel·lícula. Són molts els factors que poden provocar aquest final. A vegades la idea no és prou potent per passar del curtmetratge, d’altres tot el que envolta la idea no està a l’altura.
En el cas de Timetrap crec que es tracta d’una combinació de les dues coses. El punt inicial de la pel·lícula és prou interessant; un grup de joves troba una cova on el temps es mou a un ritme diferent del de la superfície i hi queden atrapats. A partir d’aquí tot es desenvolupa de la pitjor manera possible. El desenvolupament del guió és nefast, la direcció bàsica i les interpretacions són de nivell The Asylum per no classificar-les amb pitjors adjectius.

Timetrap està en boca de tothom gràcies a la seva recent estrena a Netflix però rascant una mica podem descobrir que es tracta d’una producció de l’any 2017 que es va presentar en un parell de festivals i que va tenir la seva estrena l’any següent en format Video On Demand. Que durant aquests anys ningú n’hagi sentit a parlar i que de cop i volta tothom la conegui, només es pot entendre per la necessitat del públic de tenir noves propostes a causa de l’estat actual del cinema. En qualsevol altre moment Timetrap hauria quedat en l’oblit.

Es pot fer magnífica ciència-ficció amb recursos molt limitats però cal tenir bon material i saber-lo tractar. Coherence, Upgrade, The vast of the night són exemples de petites produccions que han aconseguit treure el cap en l’imaginari dels fans del gènere malgrat les seves limitacions, Timetrap hauria pogut formar part d’aquesta llista si no s’hagués conformat en quedar-se amb el més bàsic de la seva proposta.

Timetrap és de consumició ràpida, digestió fàcil i evacuació immediata, unes característiques que la converteixen en el producte ideal per aquells que volen desconnectar el cervell i seguir una història extremadament senzilla que et van explicant cada cinc minuts per evitar que l’oblidis. A aquest guió tan simple cal afegir-hi uns personatges extremadament plans, incoherents i estúpids que estan interpretats per uns joves actors amb bons físics però poc talent.

La pel·lícula va significar el debut cinematogràfic dels directors Mark Dennis i Ben Foster i també el seu únic projecte en tres anys, una mala senyal per aquests joves realitzadors. Si la intenció de Timetrap era recuperar el cinema d’aventures familiar i rejovenir les propostes de ciència-ficció, no crec equivocar-me gaire si dic que s’ha quedat en un intent fallit de les dues coses.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *