0

Years and Years

El futur ja és aquí i pinta molt i molt negre. En una època on Joc de Trons i Chernobil s’emporten l’atenció del públic majoritari, Years and Years s’ha fet el seu lloc i ha aconseguit per mèrits propis convertir-se en candidata a ser una de les millors sèries d’aquest 2019.

Amb Years and Years seguim l’evolució de la humanitat des de 2019 fins al 2034 a través dels ulls de la família Lyons.  Tot i que la sèrie està ambientada i centrada en el Regne Unit, podem seguir el rumb de la resta del planeta a través de les notícies o les repercussions que tenen les situacions polítiques i socials de la resta de països.

La sèrie ens arriba de la mà de Russell T. Davis, motiu més que suficient per llançar-s’hi de cap sense dubtar-ho gens. Després de ressuscitar el Doctor l’any 2005 i portar a pantalla l’escàndol de Jeremy Thorpe amb A very english scandal, Davis torna a televisió amb aquesta brutal i dura crítica a la societat actual.

Years and years és una sèrie incòmode de mirar però molt necessària. La sèrie ens posa davant un mirall on moltes de les coses que veiem en pantalla les poden veure en la situació política i social actual. Crisis bancàries, precarietat laboral, immigració o drets humans són temes centrals de la sèrie i no cal buscar en la ficció per trobar-hi similituds en moltes situacions actuals. A diferència de Black Mirror, sèrie que s’ha comparat molt amb la proposta de Davis, on la ficció sempre guanya a la realitat, a Years and years tens la sensació que la realitat està molt més present que la ficció. Això és el que la fa més aterridora.

Amb l’excepció d’Emma Thompson que té un paper vital però secundari, la majoria del càsting de Years and years són actors poc coneguts pel gran públic i això suma encara més a la dosi de realisme de la sèrie. El grup protagonista format per diverses generacions de la mateixa família aconsegueix crear un bloc sòlid amb una química excel·lent.

El relat de Russell T. Davis aconsegueix mantenir el ritme, la intensitat i l’atenció de l’espectador durant cada capítol i també fer-ho fàcilment comprensible per l’espectador malgrat trobar-nos davant una sèrie de sis capítols que comprèn un període de 15 anys. El pas del temps està treballat a través dels aniversaris i caps d’any de tal manera que és molt difícil perdre’s. Malgrat això no tot són flors i violes a la sèrie. L’últim tram de temporada decau una mica i ens mostra un final precipitat i d’un nivell relativament inferior a la resta de la temporada. Una petita taca a l’historial d’una magnífica sèrie.

Years and Years es pot veure a HBO però hauria de ser de visionament obligatori als instituts per ensenyar a les futures generacions cap a on ens pot portar el món actual si no es treballa per millorar-lo.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *