0

Zoey’s extraordinary playlist

Són moltes les propostes televisives o cinematogràfiques que ens presenten un personatge capaç de llegir el pensament o interpretar les emocions de tots aquells que l’envolten. La principal diferència de Zoey’s extraordinary playlist és que la protagonista ho fa a través de números musicals. Aquest petit detall ens regala una sèrie simpàtica on es van succeint uns entretinguts números musicals amb cançons molt conegudes i reconeixibles.

La Zoey (Jane Levy) és una jove programadora que descobreix que pot escoltar els pensaments de la gent que l’envolta en forma de números musicals. Aquest estrany i descontrolat poder li permet parlar amb el seu pare (Peter Gallagher) que pateix una malaltia terminal degenerativa però també descobrir que el seu millor amic (Skylar Astin) està enamorat d’ella.

Si us agraden els musicals i no us tiren enrere les històries ensucrades, Zoey’s extraordinary playlist és la sèrie ideal per vosaltres. Tot desprèn bon rollo i simpatia (excepte un capítol que en parlo més endavant), des del caràcter dels dos principals protagonistes fins als divertits números musicals que apareixen en cada capítol. La sèrie no deixa de costat la part més tendre i emotiva però se centra principalment en la comèdia. Curiosament els capítols de comèdia americana acostumen a durar entre 20 i 30 minuts però Zoey’s trenca aquest norma i s‘equipara amb les sèries d’altres gèneres arribant als 40-50 minuts. La durada s’entén pels dos o tres temes musicals que trobem a cada capítol i, no alenteix la trama en cap moment.

En moltes comèdies hi ha un toc de drama, igual que en molts drames hi ha petites dosis de comèdia però el salt que fa Zoey’s extraordinary playlist és dels més bèsties que he vist mai. Durant 11 capítols la sèrie t’emociona, et fa riure i t’entendreix però, per molt que ho vegis a venir, el capítol número 12 és un cop emocional que et deixa destrossat. Això no empetiteix la sèrie ni molt menys, de fet la fa més atrevida i valenta però la sensació de tristesa que et deixa és una dutxa d’aigua freda al bon rollo que creen els capítols anteriors. Aquest tancament de temporada és dur però també magnífic.

Personalment m’he trobat davant una de les sorpreses de l’any. M’ha marejat emocionalment i m’ha fet passar unes molt bones estones. Al principi em feia certa por que els números musicals fossin un recurs limitat però s’han convertit en l’essència de la sèrie. La podeu trobar a HBO i la considero una de les imperdibles de l’any. També m’ha servit per reafirmar el meu enamorament televisiu amb Jane Levy, que vaig descobrir amb la simpàtica Suburgatory i descobrir un talent increïble com el de Alex Newell.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *